dimecres, de març 12, 2008

MANIPULACIÓ?

Extracte de l'article aparegut a La Stampa (Milan 9..3.08)
El Sr Pieczenick va arribar a Roma al març de 1978, enviat per l'administració Carter, per ajudar a la negociació que l'estat italià feia amb les Brigades Roges per alliberar Aldo Moro. Ho feia en qualitat de psiquatra expert en antiterrorisme. Ara, trenta anys després, i malgrat haver jurat no explicar-ho mai, confessa que varen manipular a les Brigades Roges i que el resultat final va ser l'assassinat d'Aldo Moro.
Si he traduït bé l'italià, la cosa va anar així. De l'estudi de la situació en Pieczenick va deduir que els terroristes tenien aliats dins de l'aparell de l'estat, possiblement fills dels grans càrrecs. Això feia perillar la seva vida.
També estava en perill el propi estat italià, submergit en una greu crisi política i econòmica.
Recomanà deixar creure als terroristes que estaven disposats a negociar, a fi de guanyar temps mentre el govern Cossiga podia restaurar la solidesa dels serveis secrets i calmar l'exèrcit.
Però a la quarta setmana de segrest la cosa s'agreuja, ja que comencen a aparèixer cartes del propi Aldo Moro des del seu segrest.
Aleshores els serveis secrets deciedixen elaborar un comunicat fals (anomenat del Lago de la Duchessa) anunciant la mort del mandatari. Això deixar fora de joc els terroristes i els aboca a haver-lo de matar de veritat.
Tradueixo literalment: "Va ésser una iniciativa brutal, cert, una decisió cínica, un cop a sang freda. Un home havia de ser fredament sacrificat per a la supervivència d'un estat. Però en aquests tipus de situació és precís ser racional i saber avaluar-los en termes de guanys i pèrdues. L'assassinat de Moro va evitar que l'economia s'ensorrés; si l'haguessin matat abans la situació hagués estat catastròfica. La raó de estat ha prevalgut sobre la vida de l'hostatge".
Calen comentaris? En poso dos que surten al mateix article:
"De la manera com l'enviat de la CIA maltractava l'embaixador americà es podia deduir que era molt més que un consultor. Era un procònsul enviat a la perifèria de l'Imperi".
I conclueix el mateix Pieczenick: "Demano perdó a la familia i em sap greu per ell, però hem hagut de manipular les Brigades Roges per que el matessin".
Al tanto doncs amb les ajudes, els consultors, els savis de Vilatrista. I també, ja posats, amb els redemtors i els solucionadors de crisis als partits polítics.

dilluns, de març 10, 2008

QUATRE ALTERNATIVES I UNA PREGUNTA.

El divendres varen assassinar un home al Pais Basc. Després vingueren les eleccions. Davant el no-sentit del primer fet, proposo alternatives.

A ETA: Realment calia fer-se present, tenir ressò mediàtic per demostrar que no estàveu encara morts. Calia matar un home desarmat i sense escorta? Calia contractar un assassí per fer una feina completament bruta? Pensàveu que això us faria augmentar el nombre de partidaris?
Alternativa: Hi ha repetidors de televisió, monuments, pedres, ferros, que es poden destruir i que haguessin dit al públic que l’actor encara és a l’escenari.

ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ:
Cal esbombar cada una de les facècies d’aquesta gentussa? Aporta res explicar tots els macabres detalls de la malifeta?
Alternativa: Silenci. Si hi ha un mort, s’enterra i prou.

ALS POLÍTICS: Realment estàveu convençuts de no utilitzar el terrorisme, el dolor d’una família, no hi va haver una mica de reflexió egoista en conèixer el fet?
Alternativa: Silenci total i absolut. No assistència ni tan sols als funerals. Vida normal. Que hi hagi un boig amb una pistola no ha d’alterar la trajectòria quotidiana.

A ESPANYA, PAIS BASC INCLÒS (PER ARA): La sobirania no radica en el poble? El poble (basc inclòs) no és sobirà? Aleshores, perquè no es pot pronunciar sobre el seu destí? Heu copiat dels capellans el dir que el fidel ha de pagar les almoines, però que referent a Déu són només ells qui en tenen la patent exclusiva?
Alternativa: Haver convocat de bon principi un referèndum (com al Quebec per exemple). Donat el suport polític que tenien els abertzales, el resultat hagués estat negatiu, amb lo que es treia una arma important de les mans dels qui pensen que es pot justificar políticament un assassinat a sang freda d’algú desprotegit.

I ARA UNA PREGUNTA: Han donat alguna referència de com se sentien, els polítics locals de Mondragón, d’ANV alcaldessa inclosa, que no volgueren condemnar l’atac? Quina “utilitat” atribueixen al fet de que s'assassini un veí? Realment al país al que voldrien accedir les coses se solucionarien amb les armes a la mà com al Far-West? Ho admetrien dels adversaris que en aquell moment tinguessin? Com acabaria tot?

dijous, de març 06, 2008

VAGUES SOSPITOSES



La setmana abans de les eleccions, de repent els estudiants s'enrecorden de Bologna (que fa mesos que s'arrossega) i uns sindicats no anomenats (ni UGT ni CCOO) demanen més de duescentes hores lliures a l'any.

No vull dir, de cap manera!, que no siguin justes les reivindicacions, fins i tot algunes tenen flaire d'esquerranoses o anarquitzants. Bé, però de cop, just tres dies abans d'anar a votar? Em sembla sospitós. Quasi tan sospitós com les repetides "catenariades" que sofreixen els trens.

Aniria contra la llibertat d'expresió i la de manifestació que la setmana abans d'una contesa política no es poguessin fer aquestes manifestacions que l'únic que aconsegueixen és demostrar que "España va mal"?, el mateix que es fa, per exemple, amb la prohibició de publicar enquestes?

Ahir discutia amb amics sobre si existien o no obrers. Si a principis del S. XX l'explotació era a base d'hores de treball, actualment existeix més sofisticada, combinant l'ànsia de consum amb la precarietat laboral. Però amanit amb un allau d'informació (el de menys és que sigui falsa, veritable, o lleugerament manipulada) que fa que gairebé tothom s'ho empassa.