SI US PLAU, OBAMA, NO TANQUIS GUANTÀNAMO!

Pel que es veu, les presons americanes estan plenes. Un terrorista com el xulesc Madoff s’ha d’estar a casa seva, això sí, només de nits. De dia pot continuar fent malifetes que enriqueixin als seus amics de la Comissió de Control de Valors o com es digui allà.
D’aquesta sobtada crisi (es veia venir, però sempre semblava llunyana) tothom diu que la sortida és una qüestió de confiança. Bé, però com es pot tenir confiança si els principals causants, financers, constructors, amants del diner fàcil i ràpid, continuen gaudint dels apartaments de luxe, els iots i els jets privats que varen aconseguir amb els petits estalvis de tothom? Com es pot recuperar la confiança en un sistema que millora la situació fiscal dels grans directius bancaris?
Crec que és veu clarament que han fet més mal –i més morts- la cobdícia d’aquests xoriços que el que pogueren arribar a fer els protagonistes del onze de setembre del 2001. Si us plau! Com a mínim aquest tal Madoff, estafador confés a escala planetària, que s’estigui uns anyets a Guantànamo. Així, probablement, d’aquí un temps que espero curt, es podrà trobar amb qui ha fet possible aquesta ensarronada, el seu amic George. I, perquè no, posats a demanar, els seus escolanets Tony i José Mari! Si us plau, no tanqueu Guantànamo. Mai se sap!

I DELS INÚTILS, QUE EN FEM?

Estem immersos en una greu crisi. Tothom diu, i jo subscric, que és deguda a una insaciable avarícia i a una manca de control per part de qui l’hauria d’exercir. D’acord, però enmig d’aquest aiguabarreig de deixadesa i cobdícia cal distingir entre els delinqüents i els inútils.
Els primers, amb noms il·lustres entre ells, cal que siguin castigats, no només com a venjança d’una societat que pateix els seus excessos sense tenir-ne cap culpa, sinó sobretot com a escarment i avís als qui, segur, en temps futurs ho tornaran a intentar.
Ah, però dels inútils, dels deixats, dels que no actuen per mandra, per estar confiats en la seva prepotència o per simple desídia..., d’aquests que en fem?
Caldria aprofundir en el principi de Peter, on es diu que en una jerarquia, es va pujant fins assolir el nivell d’incompetència. Perquè es produeix això? Perquè no sols es produeix sinó que es consolida? Com és que els incompetents resten als seus càrrecs malgrat la seva manifesta poca traça?
Ara, acabats els deures d’Història de Catalunya que estic fent a la UOC, i fetes ja les presentacions dels dos llibres que he tret durant el segon semestre (i dels que us en parlaré), torno a intentar mantenir un mínim de regularitat al blog. Si no, us autoritzo a que em titlleu d’inútil!