dimarts, de juliol 14, 2009



¡Qué descansada vida
la que huye del mundanal ruido
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!


Cinc dies de viatge plàcid, navegant pel Canal du Midi francès, amb bons amics (Robert, Neus, Octavi, Antonieta, i la Belis!). I si la sortida a la crisi estigués en aquests versos de Fray Luis de León?

Rieu? En arribar, dies després, esmorzar amb els mateixos amics més alguns d'altres a l'ermita de Puigcerver. I després al troç, a preparar els olivers per a la tardor. Perquè com diu una altra cita, aquest cop de Goethe (citat al meu llibre "Com un vi novell":
"Només hi ha un remei que s’obté sense diners, ni metges, ni bruixes. Ves al camp, cava, remou la terra, quedat en un àmbit reduït i menja senzill; viu com els animals!; no dubtis en adobar tu mateix la terra que has sembrat. Així viuràs fàcilment vuitanta anys"
Aquest consell de Faust, potser sí seria la sortida a la crisi, perquè com bé li xiuxiueja Mefistòfil a l'orella,
NO OBLIDEU LA FOLLIA.