ESTRENA D'UNA OBRA MEVA
Demà, dia 27, a les 9 del vespre, a Lloret de Mar, estrenen la meva obra de teatre:
"Quan l'infern sigui atiat" (Premi La Carrova 2005)
Un grup entusiasta, que a tingut la bona voluntat de triar-la, procuraran després representar-la a diverses localitats gironines i potser a Barcelona. Per descomptat a Alforja.
Els hi estic molt agraït, i us en tindré informats.
dijous, de novembre 26, 2009
CONSUMIU, CONSUMIU, MALEÏTS
El nostre conseller d’educació, Sr. Maragall, ha fet una lloança de la setmana de vacances escolars que s’introdueix al febrer, dient que si ara van a esquiar el 5% dels nens, aviat hi aniran el 50%.
Creieu que el 50% dels nens pertanyen a famílies com les Maragall, o altres de renom (fins i tot, perquè no, la Millet!), que només sospiren per un setmana de vacances per poder anar a esquiar. I per què no muntar a cavall al Polo! o fer submarinisme a les Seychelles!
Coneix el Sr Maragall alguna de les famílies que amb prou feines arriben a final de mes, que no saben com pagaran les colònies, o els cangurs que això significa, o que simplement, l'esquiar no entra dintre del seu standard consumista? En té alguna en el seu entorn, de família benestant des de diverses generacions.
I els altres, què?
El nostre conseller d’educació, Sr. Maragall, ha fet una lloança de la setmana de vacances escolars que s’introdueix al febrer, dient que si ara van a esquiar el 5% dels nens, aviat hi aniran el 50%.
Creieu que el 50% dels nens pertanyen a famílies com les Maragall, o altres de renom (fins i tot, perquè no, la Millet!), que només sospiren per un setmana de vacances per poder anar a esquiar. I per què no muntar a cavall al Polo! o fer submarinisme a les Seychelles!
Coneix el Sr Maragall alguna de les famílies que amb prou feines arriben a final de mes, que no saben com pagaran les colònies, o els cangurs que això significa, o que simplement, l'esquiar no entra dintre del seu standard consumista? En té alguna en el seu entorn, de família benestant des de diverses generacions.
I els altres, què?
dimarts, de novembre 17, 2009
EL BARÇA I LA SACARINA
Escric aquestes línies després de veure el programa del C33, “En un momento dado”, on es puja als altars al Johan Cruyff. En ell, un afeccionat, arribant fins i tot a les llàgrimes, deia que el 0-5 del Bernabeu, havia estat una compensació pels quaranta anys de dictadura. Que tota aquella persecució política, cultural lingüística i de tot tipus, havia estat venjada aquella gloriosa nit.
Possiblement aquest individu no havia sentit parlar dels molts sacrificats que durant els anys en que ell, o els com ell, cobrien la seva catalanitat veient en Kubala, arriscaven feina, estudis, tranquil•litat per “servar els mots” com deia el poeta. Ni sabia què era l’Assemblea de Catalunya, ni els esforços per tirar endavant Òmnium Cultural, o el dia a dia dels partits en la clandestinitat, ni, ni, ni...
Hi ha gent que cobreix la seva mala consciència posant-se sacarina al cafè després d’una gran àpat, regat generosament amb vins i acabat amb un pastís greixós. Ara que la berlusconiana aventura d’en Laporta tot just comença, potser podríem posar les coses en el seu lloc, i no jugar amb sentiments i memòries molt més mereixedores de respecte que les expressades a l’esmentat programa.
El Barça és més que un club, però la seva funció ha de ser també una altra i no pas la de la sacarina política. Hi ha molta memòria històrica que recuperar, hi ha molt que compensar (potser venjança no hauria de ser la paraula), hi ha molt que posar en coneixement de la gent perquè no es torni a repetir. El Barça a continuar jugant bé a futbol com ara fa, però no a adormir consciències ni a justificar actituds meselles.
Escric aquestes línies després de veure el programa del C33, “En un momento dado”, on es puja als altars al Johan Cruyff. En ell, un afeccionat, arribant fins i tot a les llàgrimes, deia que el 0-5 del Bernabeu, havia estat una compensació pels quaranta anys de dictadura. Que tota aquella persecució política, cultural lingüística i de tot tipus, havia estat venjada aquella gloriosa nit.
Possiblement aquest individu no havia sentit parlar dels molts sacrificats que durant els anys en que ell, o els com ell, cobrien la seva catalanitat veient en Kubala, arriscaven feina, estudis, tranquil•litat per “servar els mots” com deia el poeta. Ni sabia què era l’Assemblea de Catalunya, ni els esforços per tirar endavant Òmnium Cultural, o el dia a dia dels partits en la clandestinitat, ni, ni, ni...
Hi ha gent que cobreix la seva mala consciència posant-se sacarina al cafè després d’una gran àpat, regat generosament amb vins i acabat amb un pastís greixós. Ara que la berlusconiana aventura d’en Laporta tot just comença, potser podríem posar les coses en el seu lloc, i no jugar amb sentiments i memòries molt més mereixedores de respecte que les expressades a l’esmentat programa.
El Barça és més que un club, però la seva funció ha de ser també una altra i no pas la de la sacarina política. Hi ha molta memòria històrica que recuperar, hi ha molt que compensar (potser venjança no hauria de ser la paraula), hi ha molt que posar en coneixement de la gent perquè no es torni a repetir. El Barça a continuar jugant bé a futbol com ara fa, però no a adormir consciències ni a justificar actituds meselles.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
