-Rita, digues Bones Festes als meus amics
-Bobeboglogle...estes
-Doncs això, que sigueu feliços l’any vinent, i l’altra, i l’altra
-déu....

GRÀCIES, SENYOR AZNAR

Qui ho anava a dir! Llegeixo a El Periódico (23.12.2010) que la FAES proposa agrupar algunes autonomies per estalviar recursos. PER FI ACONSEGUIREM ELS PAÏSOS CATALANS! Eureka! El que no han aconseguit en Laporta, ni en Puigcercós, ens ho posa l’Aznar en safata!

Caldrà, però, estar atents. Si s’agrupen les tres comunitats catalanes, en un procés gestionat pel PP, hi haurà el risc de que el president, el primer president dels Països Catalans després de Jaume I, sigui el senyor Camps. I posats a fer, podria haver-hi el senyor Fabra de Conseller d’Economia (bons consells ens podria donar), i fins i tot en Zaplana a Interior. Si això ho amanim amb una Conselleria de Cultura per en Millet, i la d’Urbanisme per a qualsevol d’Unió Mallorquina,...
Bé, de tota manera és bo que se’n parli. Bones Festes

CATARSI DEL PSC

Magnífic article de Ferran Mascarell al diari ARA, sobre com repensar el paper del socialisme català després de l’ensulsiada. D’acord. Cau pel seu propi pes que s’ha de fer una reflexió interna sobre com s’ha arribat aquí que serveixi de punt de partida per a noves fites. Però com també apunta, cal fer-ho des del principi. I jo afegeixo: On és el principi? Perquè també es podria anar més enrere i veure qui és el paper dels partits i si el seu funcionament es vist com a positiu per l’electorat. Al meu entendre, el primer debat és si cal pensar com pensa la majoria, o bé pensar “tout court” i oferir un plantejament ampli i coherent d’actuació, tot esperant que el missatge arribi i generi adhesions. El cercar dir el que es vol sentir ocasiona canvis de rumb que no sempre són ben entesos. L’altre punt, seria el propi funcionament dels partits polítics, on actualment hi ha la percepció que la “maquinària” es menja qui té esperit de servei en benefici d’un allargar anys i anys un “aparell”, cosa que porta a la promoció de mediocritats (a tots nivells), això sí, dòcils.

NOMS I COGNOMS, SI US PLAU!

Actualment s’està posant de moda el fer declaracions sobre la “salut” dels països, de les comunitats, de tot. Dir-la o no dir-la! Aquestes intervencions no són innocents. En uns minuts, un expert en borsa pot guanyar (o perdre, si no té la informació o el nas adient) milions. Així que un comentari d’algú rellevant (com els darrers del senyor Olli Rehn, comisari d’Assumptes Econòmics i Monetaris de la UE) fa baixar en picat les cotitzacions. I tot basat en uns “crec”, “penso”, “em sembla” , sobre la reacció d’uns anònims “mercats”.
Si aquestes suposicions aterren en un camp llaurat per la tasca indigna d’una oposició que degrada la imatge de tot un país per l’afany d’arribar al poder quant abans millor, el trasbals ocasionat fa molt mal. A cada bugada perdem un llençol, fins a quedar-nos despullats.
Si us plau, algú podria posar nom i cognoms a aquests terroristes econòmics que s’amaguen darrere l’innocu nom de “mercat”? Algú podria posar termes concrets a lo que es “creu”, a lo que genera dubtes? Si es necessiten dades, es demanen a qui les té, però no mitjançant una roda de premsa.
En aquest àmbit, no hi ha paraules innocents.