diumenge, de gener 18, 2009

PREMI

Em plau anunciar que m'han atorgat el Premi Film-Història 2008 (Universitat de Barcelona,Centre d'Investigació Film-Història) per la meva obra CAMPO DE ESPERANZA.

Moltes gràcies a qui n'hagi tingut l'idea. És un estímul a continuar treballant i a fer-ho tan bé com sàpiga.
L'entrega tindrà lloc el 17 de febrer a la Filmoteca de Catalunya.
NO ÉS AIXÒ, COMPANYS, NO ÉS AIXÒ

No tots els israelians són un govern dirigit per sospitosos de corrupció i necessitats de violència extrema, de demagògia i cinisme per aconseguir més vots a les properes eleccions.

No tots els palestins són de Hamàs, triomfant a les urnes de Gaza per un rebot de la població a les corrupteles de Al Fatah, i que han contemplat fredament com massacraven la seva gent a canvi de tirar uns coets manifestament ineficaços.

No tots els alemanys eren nazis sàdics i paranoics.

No tots els espanyols són l’escolanet bigotut que va ajudar la missa negra on Bush i els seus van sacrificar qualsevol prestigi que li hagués pogut quedar a les Nacions Unides, pretigii força que tan necessària seria ara.

No tots, però uns quants sí. I significats. Cal que tothom sàpiga identificar-los i s’allunyi d’ells.

Temps enrere Israel feia les coses correctament. Caçava antics nazis i els portava a judici, i si calia s’aplicava la pena de mort. Però si la manera d’aconseguir fer callar un assassí és matar-ne els centenars de persones que el rodegin, això justificaria una violència arreu del món d’abast imprevisible. S’hauria de bombardejar amb bombes de fòsfor Guipúscoa després d’un atemptat d’ETA? No, raons a part, aquest no és el camí. No ho és, malgrat beneficiï a les petroleres americanes tot mantenint un policia atemoridor en una regió del món especialment atractiva pels beneficis que pot reportar.