QUI LA DIU MÉS GROSSA?

Preneu nota: Un llibre té el mateix valor (en euros) que unes deu cocacoles.

Clar, això és el que passa quan els polítics comencen a dir bajanades. Que com els textos (llegiu testos) s’assemblen a les olles, l’inteligentsia també desbarra.

Llegeixo a l’Avui (Cultura, del 20.09.07) que el senyor Folch, responent al senyor Mascarell, que molt encertadament deia que cal fomentar la lectura, afirmava que el que cal és que la gent compri llibres, els llegeixi o no, que l’edició és un negoci, caram! com la Coca-cola! (o seguia dient ell, poques persones podrien parir una comparació així).

Senyor Folch, imagina a la Coca-cola dient que no cal que la gent tingui set, que el que cal és que compri una llauna? Perquè si no té set, no se la veurà, i el negoci s’acabarà. Seria la versió ianqui de l’acudit: “-Compris un llibre! al que responen, -però si ja en tenim un!”

Dol que una cultura com la nostra, que ha tingut l’honor de ser convidada a Frankfurt, tingui a vegades aquests abscessos, aquestes “boutades” que no li fan cap bé. Molts negocis i banques nostrades s’ensorraren per voler sostenir activitats “culturals” com aquesta, simplement perquè algú amb l’etiqueta d’intelectual els hi venia “motos” d’aquest tipus.

Encara que potser no va tan errat el nostre amic Folch. Les seves idees ajudarien també a la Conselleria d’Ensenyament, perquè segur que també ens dirà un dia o altre que no cal que els nens aprenguin ni es formin, que el que cal és només que vagin a l’escola, perquè l’escola també és un negoci.............