ACABAREM ESTIMANT GALLARDÓN?

És curiós que amb la tossuderia dels Aznar boys, una sèrie de dretans-dretans (Piqué, Gallardón) ens semblen ara objectes de desig electoral, que ja és dir!

Per a quan una dreta que no segueixi el discurs monolític, prenyat d'odi i rancúnia, del "tot va malament", del somriure despectiu de hiena davant qualsevol argument, qualsevol intent de diàleg? Una actitud que va prenent cos entre la gent que encara està engalipada pels bisbes, El Mundo o la Cope, i que fins i tot ha traspuat, impregnant l'estil d'alguns polítics de casa nostra, com en Mas o la nissaga Ferrusola.

Si els Legionarios de Cristo van agafant tot l'espai, no ens farà falta cap altre Blas Piñar, i fins i tot podrem veure l'Agag o el Fernando Alonso seient al banc dels diputats, si abans no han esborrat la democràcia del nostre país (que per ells no quedarà!) sota la mirada paternal d'en Jose Mari.