MEMÒRIA HISTÒRICA? QUAN TEMPS ENRERE?

Ara s'està parlant molt de la Memòria Històrica i la llei que la farà possible. Són completament respectables les voluntats dels descendents de la gent massacrada durant la guerra de recuperar la memòria i les restes dels seus antepassats.

Però si entenem per història el temps passat, també són temps passats els anys quaranta i cinquanta, quan tantes barbaritats es varen fer, amb l'agravant de que no s'estava en guerra.

Aquests fets (molts comesos per persones encara vives, i no sols vives sinó amb càrrecs rellevants o consells d'administració sucosos) potser no caldria que entressin dins la Llei de la Memòria Històrica, simplement haurien de ser jutjats pels tribunals corrents, aprofitant que els culpables encara són vius i també algunes de les seves víctimes.

O, per la mateixa raó, quina llei s'haurà d'esperar per saber quines característiques haurà de tenir el judici que s'haurà de fer al Sr. Aznar, pel fet d'haver-se saltat les lleis del país i haver-nos fet entrar en guerra (fet que només pot ser decidit pel Parlament)?

Si us interessa el tema, llegiu l'interessant article de José Manuel Fajardo a El Periódico (diumenge, 25-11-07, pàg. 6) on diu entre altres coses: "...La constitució reserva en exclusiva a la reunió conjunta de les Corts, ratificada per la firma del Rei, la capacitat de declarar la guerra. I el Codi penal espanyol castiga amb penes d'entre 15 i 20 anys de presó els membres del Govern que facin una declaració il·legal de guerra".

Si es diu que "qui perd els origens perd l'identitat", també es podria dir que "qui prostitueix l'història es prostitueix a si mateix"