INDEPENDENTISTES?, DE QUIN PAL?
(sobre un article de Quim Gibert, El Punt. 5.11.07, pàg. 10, titulat “El complot silenciat”.
N’agafo algunes frases intentant ser respectuós amb el conjunt:
“Cap a finals de novembre de 1936, després de l’inici de la Guerra Civil espanyola, el president Lluís Companys fou advertit d’un complot contra la seva persona.... l’home clau era Andreu Rebertés...comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat. També hi havia implicats Joan Casanovas, conseller en cap i president del parlament català.....
Segons l’historiador Francesc Poblet, Casanovas representava l’opció netament independentista.... amb Casanovas de president les possibilitats per fer de Catalunya un estat lliure ressorgien.
Amb una eventual independència de Catalunya, aquella conflagració hauria deixat de ser un afer intern entre “espanyols malavinguts”... la guerra civil es convertia en una guerra internacional. Una futura república catalana necessitava, però, el reconeixement de bona part dels altres estats. Això explica que amb l’objectiu de cercar aliats europeus, Josep Dencàs, des del seu exili a Itàlia, hagués mantingut converses amb la Santa Seu i institucions italianes. O que Ventura Gassol hagués fet unes gestions institucionals a França i Batista i Roca a Anglaterra... Els resultats foren poc gratificants"
Els comentaris de burxada que em venen al cap són:
-Una Catalunya independent conduïda per persones que atempten contra un president elegit democràticament? ( i no qualsevols, com si en Benach o el cap dels mossos intentéssin assassinar en Montilla! o pitjor perquè en teoria eren del mateix partit!)
-Una Catalunya independent gràcies a les negociacions amb la Santa Seu (i per tant amb gentussa com el cardenal Gomà i tota la capellanada franquista)?
-Una Catalunya independent gràcies al recolzament de les “institucions italianes” (manera suau de dir el feixisme, que poc temps després bombardejaria dia sí i dia també Barcelona, Granollers, etc...?
Catalunya independent? Només si democràticament ho elegeixen els catalans. I sempre menada per gent íntegre, no per feixistes i assassins de presidents.
N’agafo algunes frases intentant ser respectuós amb el conjunt:
“Cap a finals de novembre de 1936, després de l’inici de la Guerra Civil espanyola, el president Lluís Companys fou advertit d’un complot contra la seva persona.... l’home clau era Andreu Rebertés...comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat. També hi havia implicats Joan Casanovas, conseller en cap i president del parlament català.....
Segons l’historiador Francesc Poblet, Casanovas representava l’opció netament independentista.... amb Casanovas de president les possibilitats per fer de Catalunya un estat lliure ressorgien.
Amb una eventual independència de Catalunya, aquella conflagració hauria deixat de ser un afer intern entre “espanyols malavinguts”... la guerra civil es convertia en una guerra internacional. Una futura república catalana necessitava, però, el reconeixement de bona part dels altres estats. Això explica que amb l’objectiu de cercar aliats europeus, Josep Dencàs, des del seu exili a Itàlia, hagués mantingut converses amb la Santa Seu i institucions italianes. O que Ventura Gassol hagués fet unes gestions institucionals a França i Batista i Roca a Anglaterra... Els resultats foren poc gratificants"
Els comentaris de burxada que em venen al cap són:
-Una Catalunya independent conduïda per persones que atempten contra un president elegit democràticament? ( i no qualsevols, com si en Benach o el cap dels mossos intentéssin assassinar en Montilla! o pitjor perquè en teoria eren del mateix partit!)
-Una Catalunya independent gràcies a les negociacions amb la Santa Seu (i per tant amb gentussa com el cardenal Gomà i tota la capellanada franquista)?
-Una Catalunya independent gràcies al recolzament de les “institucions italianes” (manera suau de dir el feixisme, que poc temps després bombardejaria dia sí i dia també Barcelona, Granollers, etc...?
Catalunya independent? Només si democràticament ho elegeixen els catalans. I sempre menada per gent íntegre, no per feixistes i assassins de presidents.
Us imagineu que Mussolini accepta ajudar a Dencàs? Que les nacions del seu pal reconeixen el país com a independent i que després es demana a Catalunya participar a la guerra entre “espanyols malavinguts” a favor dels colpistes?
Igual que hi ha dretes i dretes o esquerres i esquerres, també hi ha independentistes i independentistes (de dretes i d'esquerres, cal no posar-ho tot al mateix cabàs). TOTES OPCIONS DEMOCRÀTICAMENT VÀLIDES. Però no totes són iguals ni tots igualment desitjables per al país.
ULL:
Igual que hi ha dretes i dretes o esquerres i esquerres, també hi ha independentistes i independentistes (de dretes i d'esquerres, cal no posar-ho tot al mateix cabàs). TOTES OPCIONS DEMOCRÀTICAMENT VÀLIDES. Però no totes són iguals ni tots igualment desitjables per al país.
ULL:
SI ALGÚ DEMOSTRA INTERÈS, EM SERIA FÀCIL APROFUNDIR EN EL TEMA. NOMÉS CAL QUE M’HO DIEU.
1 comentari:
A MI M'AGRADARIA COMENTAR-HO, PERÒ AMB UN SOPARET A LA VORA DEL FOC I UNA AMPOLLA DE CAVA BEN FRESQUETA. MONTSE
Publica un comentari a l'entrada