CATALUNYA I ALEMANIA
(Carta publicada a La Vanguardia del 2.4.2011)
Segons el nostre President, som els alemanys d’Espanya. I jo em pregunto si no seria millor ser, simplement i amb la modèstia i orgull precisos, els catalans de Catalunya?
Senyor President, a Alemanya, per posar uns exemples, l’Administració paga ràpida i puntal i els trens arriben a l’hora, factors que influeixen en la “productivitat” molt més que limitar-se a prémer el ritme de producció dels obrers. Ah! I a Alemanya, quan a un ministre se li descobreix que ha mentit en el seu currículum, dimiteix.
No, no som Alemanya. Som Catalunya, amb els seus pros i els seus contres; orgullosos de ser-ho, però no arrogants.
Al país de referència presidencial, el populisme basat en l’orgull i el victimisme del -realment injust- acord de Versalles, trenats amb una crisi llarga i profunda, portaren a una exasperació de les actituds i en últim terme, al nazisme. Perquè és molt perillós utilitzar constantment el greuge comparatiu com a eina de cohesió social.
No; espero que siguem simplement catalans, i n’estiguem orgullosos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
El problema real que tenim és que cada dia hi ha menys presones que es sentin Catalans a Catalunya, amb tot el que implica d'esforç i compromís de sentir-se català, no parlo de penjar una bandera al balcó tot l'any, parlo de treballar com a catalans, que per alguna cosa diuen que de les pedres en fem pans.
Crec que aquest seria un bon tema de debat.
Alan
Publica un comentari a l'entrada