BEN MIRAT, NO N'HI HA PER TANT.
Adjunto un articlet rebut d'un amic anglès, i que vàrem publicar a la difunta "Vent de Serè". en el fons, tots venim del mono, fins els més savis.

EL CANVI NECESSARI
per Angus

No penseu que entrem en política. Només volem explicar-vos una petita història de disseny avançat.

L’estàndard US per a l’ample de via dels ferrocarrils és de 4 peus, o sigui 8,5 polsades. És una xifra realment estranya. Per què és aquesta i no una altra de més racional?, perquè aquesta era la mida a Anglaterra i els expatriats anglesos varen construir les vies de tren dels Estats Units.

Per què els anglesos les construïen així?, perquè les primeres línies de tren varen ser construïdes per la mateixa gent que havien fet els tramvies que precediren el tren, i aquesta era l’amplada d’aquests.

I per què “ells” ho feren amb aquestes mides? Perquè la gent que havia instal•lat les vies dels tramvies utilitzava les mateixes eines que feien servir per construir els carros, els quals tenien aquesta amplada entre rodes.

D’acord! Però per què els eixos dels carros tenien aquesta amplada entre rodes? Bé, el fet és que si ells probaven de fer-los amb qualsevol altra amplada, les rodes dels carros es trencaven quan anaven per les velles, llargues rutes d’Anglaterra, ja que aquesta amplada era la dels solcs que els segles hi havia deixat.

I doncs, qui havia construït aquests vells, llargs camins? La Roma imperial havia aixecat la primera ruta de llarga distancia a Europa (incloent-hi Anglaterra) per a les seves legions. Des d’aleshores que es venen utilitzant aquests camins.

I els solcs al camí? Les carretes romanes varen ser la causa dels primers solcs, als que tothom s’ha d’ajustar per tal d’evitar que se li trenquin les rodes. Com que tots els carros es feien per a la Roma imperial, tots tenien la mateixa amplada entre rodes.

D’aquí podem deduir que l’amplada estàndard de les vies dels ferrocarrils americans es deriven de les especificacions donades per als carros de guerra de la Roma imperial. I la burocràcia, com veiem, viu per sempre. I si us pregunteu quin ruc, quin ase va ser el primer en decidir-ho, estareu encertant-ho, ja que els carros de guerra romans tenien just l’ample necessari per que s’hi adaptessin les anques de dos cavalls de guerra.

Ara, el final de la història.

Quan veieu el Transbordador Espacial, notareu que té dos coets d’arrancada als dos costats del tanc principal de combustible. Són SRB (“solid rocket booster”). Els SRB estan fets de Thiokol en una fàbrica que hi ha a l’estat de Utah. Els enginyers de la fàbrica haurien preferit fer-los més amples, però els SRB han de ser transportats per ferrocarril, des de la factoria a l’estació de llançament.

El ferrocarril que hi va passa per un túnel, a les muntanyes de Utah. El túnel és una mica més ample que les vies del tren, que, com ara ja sabeu, són de l’amplada de dos culs de mula.

Per tant, el disseny de un enginy que es pot considerar com dels mitjans de transport més avançats del món va ser determinat fa més de dos mil anys per l’ample del cul d’una mula.