I DELS INÚTILS, QUE EN FEM?

Estem immersos en una greu crisi. Tothom diu, i jo subscric, que és deguda a una insaciable avarícia i a una manca de control per part de qui l’hauria d’exercir. D’acord, però enmig d’aquest aiguabarreig de deixadesa i cobdícia cal distingir entre els delinqüents i els inútils.
Els primers, amb noms il·lustres entre ells, cal que siguin castigats, no només com a venjança d’una societat que pateix els seus excessos sense tenir-ne cap culpa, sinó sobretot com a escarment i avís als qui, segur, en temps futurs ho tornaran a intentar.
Ah, però dels inútils, dels deixats, dels que no actuen per mandra, per estar confiats en la seva prepotència o per simple desídia..., d’aquests que en fem?
Caldria aprofundir en el principi de Peter, on es diu que en una jerarquia, es va pujant fins assolir el nivell d’incompetència. Perquè es produeix això? Perquè no sols es produeix sinó que es consolida? Com és que els incompetents resten als seus càrrecs malgrat la seva manifesta poca traça?
Ara, acabats els deures d’Història de Catalunya que estic fent a la UOC, i fetes ja les presentacions dels dos llibres que he tret durant el segon semestre (i dels que us en parlaré), torno a intentar mantenir un mínim de regularitat al blog. Si no, us autoritzo a que em titlleu d’inútil!