Enllà

Ajagut a l'horitzó
suco els dits al mar proper,
asperjant l'infinit.
cap vertígen de l'enllà
ni recança del terral,
on, malgrat tot, tornaré.
Després,
com la boira m'estendré
per la vall que he estimat.
Vent fecund si l'atzar ho vol,
al perdut món d'un enllà proper.
Voltat per turons de mida humana
somniaré aquell instant
en que, ajagut a l'horitzó,
jugava,
desme,
amb els blaus infinits.