TORNEM-HI

Aquests dies el país està en ebullició. Dóna la impressió que van sortint focs arreu i que, maldestres, amb cops d’una branca que es va esmicolant, els caps-de-brot intenten apagar-lo sense massa fe, o potser amb la fe de creure que alguna circumstància favorable els traurà de l’atzucac.

Penso doncs,que puc ressuscitar aquest pobre bloc. Que voldria aportar el meu petit granet de sorra (que també apaga els focs), a l’esforç que, més o menys maldestre, s’estan fent en tantes àrees diverses de la societat, per sortir-nos-en. Seran pensaments utòpics, potser ho considerareu atzagaiades, però si us fan pensar una mica, ja hauran assolit el seu primer objectiu. Com que és un pensament de futur -segurament llunyà-, ho dedico a la meva neta, que ara té vuit mesets, i per això en poso una fotografia. Per cert, la seva onomàstica és Rita, patrona dels impossibles. Premonició?

UTOPIA 1 – ATUR
Actualment, l’economia està malmesa. Per moltes raons, entre les que hi cabria esmentar la diferent velocitat entre la producció i l’assimilació d’aquesta per part del mercat. Es va pensar que tot lo que es produïa, si es feia una bona publicitat, es venia. Hi ajudava també el fer els estris proclius a esdevenir obsolets en pocs anys. Així se seguiria consumint. Això ha fet figa. Manquen clients per a tanta producció. I manquen clients perquè s’han eliminat molts oficis que aportaven ingressos, més o menys lluïts, a una pila de gent que, molt o poc, consumien.
Proposta per alleugerar l’atur: Ressuscitar els “conserges de finca urbana”. Amb ajudes a les comunitats de veïns que els incorporessin. Disminució d’impostos, exempció de quotes, i altres estris habituals en aquestes propostes, facilitarien que, cases amb més d’una vintena de vivendes, fruïssin d’un servei que no sols milloraria el panorama laboral, sinó que aportaria un increment de seguretat, de neteja, de convivència, i altres dels que molts en gaudien no fa gaires anys.
Us deixo a vosaltres imaginar quants altres oficis mig perduts es podrien reactivar, tot millorant la situació laboral i alhora el benestar de la comunitat.