MEMÒRIA

(Carta publicada a ARA, el diumenge 6.3.2011)
Magnífic article del doctor de Riquer sobre la memòria. Quina llàstima la situació actual, on malgrat la crisi vol tota l’atenció, s’esmerça més energia en desmantellar obres dels altres que en aportar-ne de noves.
Que el Memorial Democràtic és absolutament necessari, ho demostren les declaracions de la senyora vicepresidenta, amb tòpics desmuntats pels historiadors anys enrere, equiparant la violència dels dos bàndols durant la guerra civil. No és el mateix la violència de masses incontrolades, davant un govern debilitat pel cop d’estat, que la violència promoguda i estimulada des de les més altres instàncies del govern franquista; no és el mateix les brutalitats dels dos bàndols durant la guerra, que les mantingudes pel guanyador contra un sector concret de la societat durant decennis. Tota violència és condemnable, però no tota violència és igual.
No és el mateix que uns radicals de dretes tirin pedres contra la façana del Memorial, o que un govern el desmantelli fins al punt de canviar-ne fins i tot el nom. Per a quan una “Qualitat Democràtica” de veritat?