CARTA ALS REIS?
Benvolgut rei... mag,
M'he portat bé, almenys això vaig dient als meus electors. I per tant, voldria que em portéssiu
un tramvia, un trenet elèctric i algun de carbó per aprofitar el que, espero, portareu al govern,...
Primer: Un error: No es pot moure milers i milers de persones amb una pluralitat d’objectius, cadascú es manifestava per una raó diferent i per tant, difícilment les conclusions poden ser proclamades en nom de tots els presents.
Segon: Una bona dosi de cinisme: Els ex-presidents Pujol i Maragall es manifestaven per queixar-se de les infrastructures que ells haguessin hagut de portar, i per un dret d’autodeterminació que ells, sobretot el primer, no va reclamar quan donava suport als governs de Madrid, a Felipe González i a l’Aznar.
Tercer: Un toc d’atenció: Ull en mobilitzar “la societat civil” abans de les eleccions. Personalment vaig ser testimoni de la manipulació per part dels partits tant de l’Assemblea de Catalunya com de la Crida a la Solidaritat, fins assolir-ne la seva desintegració. El resultat fou patètic.
Final: Una afirmació: Sóc partidari de l’autodeterminació, del dret de decidir que tenen els pobles. I la gent. Em reservo dir el que votaria segons quina fos la pregunta. Però no de barrejar-ho tot. Forçosament aquest batibull, portarà a un desencís en els milers de persones que hi anaren amb bona voluntat i una gran dosi de raó. I el desencís és una de les millors armes de la dreta.
I una pregunta: No valdria la pena preparar-se perquè quan poguem decidir, i per tant, gestionar els nostres afers, aquests fossin portats per gent eficaç? El sol fet de pertànyer a un col·lectiu (el català en aquest cas) no garanteix que les coses es portin millor.