ELS MARTIRS ÉS MÉS QUE UN PASSEIG
Ara que està sortint del forn (pel que sembla crema) la tant debatuda Llei de la Memòria Històrica, l'església està disposada a fer homenatges i fins i tot beatificar, canonitzar, o el que sigui, a un grapat de persones.
Amb tot el respecte, voldria assenyalar la diferència entre MÀRTIR i VÍCTIMA. Les dos acepcions volen dir pèrdua de vida, però segons l'Alcover-Moll:
Màrtir: El qui sofreix mort o persecució en defensa d'una doctrina, d'una idea, etc.., (he agafat la segona entrada, ja que la primera ho limita a "no renegar de la fe de Jesucrist".
Víctima: (també la segona entrada) Persona o animal que mor o sofreix per culpa d'altri, o d'un accident, calamitat, etc...
Cal veure realment qui va ésser màrtir (a les dues bandes!) perquè malgrat les circumstàncies es va encarar amb l'enemic en defensa d'una idea (que pot ser la catòlica, la jueva, la comunista, l'anarquista,...) i qui en va ser víctima, sense voluntat de que el matessin, però que o no va anar prou lleuger a fugir o va tenir mala sort.
Per exemple: A França, l'actual president Sarkozi (en la seva desenfrenada carrera per assumir tots els papers de l'auca, cobant sota les seves ales dretes, esquerres i mitgers), ha proclamat que a totes les escoles, un cop a l'any, s'hauria de llegir la carta del "màrtir" Guy Môquet, del qui ara us explico la història:
el 20 d'octubre de 1941, tres joves comunistes maten al comandant de les tropes d'ocupació alemanes al departament del Loire, Karl Hotz. Com a represàlia, el ministre francès de l'Interior del govern col·laboracionista Pierre Pucheu, tria 50 presos comunistes, entre els que es compta Guy Môquet. La raó de triar comunistes és, segons diu el ministre: "per evitar fusellar cinquanta bons francesos".
Guy Môquet va ser fusellat el 22 d'octubre de 1941, a una pedrera a la sortida de Chateaubriant. Tenia 17 anys.
Tradueixo la carta que va escriure hores abans de morir:
"
Mareta estimada, germanet estimat, pare estimat:Vaig a morir. El que us demano, en especial a tu, mareta, és que siguis coratjosa. Jo ho sóc i vull ser-ho tant com els que m'han precedit. Evidentment, jo hagués volgut viure. Però el que desitjo de tot cor és que la meva mort serveixi d'alguna cosa. No tinc temps d'abrassar Jean. Et abrassat els meus dos germans, Roger i Rino. Per desgràcia no puc fer-ho veritablement.Espero que totes les meves coses us seran trameses i podran servir a Serge, que estic segur que n'estarà orgullós de portar-les algun dia. A tu, pare meu, encara que com a la mare, us he causat penes, et saludo per darrera vegada. Sàpigues que he fet tot el que he pogut per seguir la via que tu em vares traçar.Un darrer adéu a tots els meus amics, al meu germà que estimo molt. Que estudii molt per fer-se un home.17 anys i mig, la meva vida ha estat curta, però no tinc cap recança, excepte la de separar-me de vosaltres. Moriré amb Tintin, Michels. Mare, el que et demano es que jo vull que tu em prometis que seràs coratjosa i venceràs la pena.Jo no puc posar res més. Us deixo a tots, a totes, a tu mare, Serge, pare, us abraço amb tot el meu cor d'infant. Coratge!El vostre Guy que us estima".
Guy Môquet era un jove comunista (de familia), havia estat empresonat i torturat per la policia francesa per repartir propaganda, el 15 d'octubre de 1940. Després d'un any de presó, va ésser "seleccionat" per a l'execució.
Per a mi, hi ha una línia molt prima entre qui és assessinat en el curs de la defensa de les seves idees, i qui, evidentment tenint idees -les que siguin-, és mort simplement perquè passava per allà. Voldria veure quants casos de la beatificació endegada corresponen al primer i quants al segon cas.
NOTA: el proper dilluns dia 22, assisteixo a un acte d'homenatge a Guy Môquet a l'Aliança Francesa de Murcia, en condició de membre de l'AIAM (Amitiés Internationales André Malraux). Per això estic empollat en el tema. Ja us explicaré com ha anat.
