"REHABILITACIÓ" de MAX AUB

Llegeixo la notícia de la "rehabilitació" de Max Aub, durant el Congrés del PSOE del present mes de juliol.

"Después de muerto Pascual, le llevan el orinal"!

Cal també dir que en el mateix congrés es van reincorporar a la militància del partit (a títol pòstum!) el Cap del Govern durant la Guerra Civil, Juan Negrín i unes dotzenes de diputats, ministres, etc...

No es pot dir que el partit socialista hagi estat massa diligent. Curiosament, ara que entra a la "baralla pel centre" (a veure qui és més de centre, el PP, CiU, el PSOE...!) es rehabilita a unes figures que, en el cas de Negrín, varen ser cessades de militància dues vegades, una els darrers dies de guerra, quan va ser traicionat pel coronel Casado, el que va impedir que molts combatents (especialment els que fugiren al port d'Alacant) poguessin salvar-se, i després, ja en plè exili, quan després que Indalecio Prieto es quedés (això si, per ajudar als qui li eren fidels a marxar a l'exili, amb la JARE) el tresor que arribà a Mèxic a bord del VITA, la força que aìxò li donà feu que molts socialistes reneguessin del seu antic president.

Per a quan homenatges a aquesta gent?

Per a quan homenatge al President Manuel Azaña? (a França en fan, per exemple a Montauban el proper octubre-novembre, a Espanya ningú hi pensa).

Us ofereixo una imatge de l'enterrament d'Azaña, el 1940, no creieu que un president de la nació (per molt perdedor que sigui), mereixia alguna cosa més?

Nota: Aquesta imatge surt a la meva novel·la CAMPO DE ESPERANZA, que es presentarà a Alforja el proper dia 23 d'agost.

I+D+i més el que vulgueu.

Sentit a la televisió catalana: Els pobles que inverteixen en recerca són els que esdevenen rics.

Bé. potser per això Bolivia no és rica, perquè no inverteix en imésimésdé...

Ens ho podem mirar al revés. Els pobles rics són els únics que poden invertir en recerca, i així fer-se més rics (i els pobres més pobres). Potser sí que hi han països rics i rucs, que no inverteixen, però alerta! no caiguem en el raonament de que "els pobres, no són bruts perquè són pobres, sinó que són pobres perquè són bruts". Primer, pensem en qui els embruta, o qui els nega el sabó.

És evident que cal invertir, que cal la recerca, però ull a no estirar més el braç que la màniga. El secret de les empreses i també de les societats és saber i reconèixer la seva dimensió, les seves virtuts i els seus defectes. I el nostre pais està plè de polítics bufa-núbols i d'empresaris amb salt de perdiu.

LO PROMETIDO ES DEUDA

Plenament jubilat, us ofereixo el poema que vaig presentar al concurs d'e-poemes de La Vanguardia (sense èxit!)

Sols

sóc un

solc, efímer

sota el

sol

A partir d'ara sovintejaré les entrades. Us agrairé els comentaris.