MEDIOCRITAT?, MALA FE?

Clarivident article de Francesc de Carreras a La Vanguardia de dijous 28.05.09 ("Fomentando la abstención"). Algunes cites:

Empiezo a pensar de verdad y ya hace tiempo que lo sospecho, que los asesores de imagen y los expertos en marketing electoral son un serio peligro para la democracia.... D'acord. Però cada vegada en fan més cas, i jo ho atribueixo a la manca de principis propis, a l'afany d'assolir el poder i després ja veurem! Si no s'ha fet res per fomentar l'esperit crític de la gent, si el que preval és la televisió, i amb ella Escenas de matrimonio, culebrots i futbol (per cert, per a quan una manifestació com la d'ahir per a la defensa de l'Estatut?), és lògic que sigui al revés, i que els polítics s'adaptin als culebrots, a la premsa groga, als programes del cor amb tota la brutícia que això comporta.

La tarea consiste en saber argumentar que las propuestas e ideas del adversario (que no enemigo) no son las que al elector más le convienen e intentar convercerle de que las propias son mucho mejores... pero no, la propaganda política sólo se dirige a los más primarios sentimientos, sin que la razón asome por ningún lado... Però potser cal anar més lluny. Si el que preval és la descalificació, el treure dossiers en el moments adients, s'arriba a la fàcil conclusió (falsa però fàcil, que és el que compta) de que "tots són iguals" i la política és un cau de lladres. I NO ÉS AIXÍ! Algú ha de gestionar els afers públics, i no és indiferent que ho faci una opció política o una altra. El "tots són iguals" afavoreix una radicalització i un allunyament de la gent que obre les portes a noves dictadures, a feixismes com el que, inconcebiblement, van votar a Itàlia amb l'amic Silvio.
Per evitar-ho, caldrà posar a la presó als qui estafin al país, i no només quan s'acosten eleccions. Diria que és una responsabilitat dels polítics el denunciar les corrupcions que puguin saber, i que és un delicte callar-s'ho i guardar-s'ho per a les èpoques electorals, on poden servir pel joc del "i tu més!".

Una vergonya.

EL SALVAVIDES DE LA MEMÒRIA

Llegeixo amb complaença que el Memorial Democràtic ha anomenat un Consell Assessor (a la fotografia dels diaris, un munt de gent rodejant Saura), i que per a una millor gestió, està buscant un palau on allotjar-se.

Penso que, a vegades, lo de la memòria història funciona. Penso que molts dels que han sortit a la fotografia, no voldrien mai ser els de la que us adjunto, i per això, què res millor que formar part de l’elit, com ho feren les poques dotzenes d’intel•lectuals que tingueren lloc als busos que els portaren a França. Per què uns i no uns altres? Per què un escriptor i no un manyà o un fuster? Qui s’atorgà el dret diví de decidir sobre la vida (molts, no tots, s’hi jugaven la vida) d’uns i d’altres?

Si mai torna una ensulsiada com la del 39, que la memòria històrica faci que la Generalitat hagi preparat busos per a tothom.

Afortunadament, els amics de l’altra banda dels Pirineus, sense tant palau i tant consell, humilment i esforçada, van fent coses amb gran acollida per part del públic. Els que no càpiguen al bus, que comptin amb ells!

JA N'HI HA PROU!
MEMÒRIA PER RECORDAR LA MERDA

Llegeixo una notícia sobre ERCROS. Degut a que vol "adequar l'estructura productiva a la caiguda de la demanda" fa fora definitivament 271 treballadors, i tanca una de les plantes de Flix.
O sigui, després d'emmetzinar les aigües de l'Ebre, amb un cost multimilionari per a la societat i sense cap inculpat (diuen que quan es varen fer els abocaments no estava legislat!) i un silenci còmplice de l'administració i els mitjans de comunicació, ara, parcialment, marxen.
He llegit diverses vegades que, malgrat la pol·lució (alguns dels productes tindran el seu us prohibit l'any que vé), hi havia un silenci entre els habitants de Flix, ja que es jugaven el lloc de treball, i es responia dient que l'empresa, a més, pagava el centre social, el camp de futbol, i coses així. I ara? es farà un estudi seriós i independent sobre incidència d'enfermetats a la zona?
Per a mi, això també seria MEMÒRIA HISTÒRICA: Saber, com a mínim saber si no es pot jutjar, qui, quan i com, varen ser els responsables dels mils de tones de residus que jauen perillosament en l'Ebre. Si voleu estudiar més enllà, quines foren les relacions amb l'Alemanya dels anys 30... Ui, ui, ui!
La memòria serveix per recordar on hi havia una pedra i no tornar a ensopegar, o sigui, en aquest cas, per obrir la consciència de la gent a ser més crítica quan se'ls ofereix un caramel, a canvi de que es deixin donar pel c.