MEDIOCRITAT?, MALA FE?
Clarivident article de Francesc de Carreras a La Vanguardia de dijous 28.05.09 ("Fomentando la abstención"). Algunes cites:
Empiezo a pensar de verdad y ya hace tiempo que lo sospecho, que los asesores de imagen y los expertos en marketing electoral son un serio peligro para la democracia.... D'acord. Però cada vegada en fan més cas, i jo ho atribueixo a la manca de principis propis, a l'afany d'assolir el poder i després ja veurem! Si no s'ha fet res per fomentar l'esperit crític de la gent, si el que preval és la televisió, i amb ella Escenas de matrimonio, culebrots i futbol (per cert, per a quan una manifestació com la d'ahir per a la defensa de l'Estatut?), és lògic que sigui al revés, i que els polítics s'adaptin als culebrots, a la premsa groga, als programes del cor amb tota la brutícia que això comporta.
La tarea consiste en saber argumentar que las propuestas e ideas del adversario (que no enemigo) no son las que al elector más le convienen e intentar convercerle de que las propias son mucho mejores... pero no, la propaganda política sólo se dirige a los más primarios sentimientos, sin que la razón asome por ningún lado... Però potser cal anar més lluny. Si el que preval és la descalificació, el treure dossiers en el moments adients, s'arriba a la fàcil conclusió (falsa però fàcil, que és el que compta) de que "tots són iguals" i la política és un cau de lladres. I NO ÉS AIXÍ! Algú ha de gestionar els afers públics, i no és indiferent que ho faci una opció política o una altra. El "tots són iguals" afavoreix una radicalització i un allunyament de la gent que obre les portes a noves dictadures, a feixismes com el que, inconcebiblement, van votar a Itàlia amb l'amic Silvio.
Per evitar-ho, caldrà posar a la presó als qui estafin al país, i no només quan s'acosten eleccions. Diria que és una responsabilitat dels polítics el denunciar les corrupcions que puguin saber, i que és un delicte callar-s'ho i guardar-s'ho per a les èpoques electorals, on poden servir pel joc del "i tu més!".
Una vergonya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Benvolgut Toni,
Es evident que, malgrat que estic plenament d’acord amb la majoria d’opinions que expresses en el teu blog, tenim una diferència fonamental i es que mentre tu veus els problemes en positiu i fas propostes per solucionar-los, jo ja fa temps que he deixat de creure en utopies. Malgrat que m’agradaria que les coses fossin d’una altra manera, la realitat, em sembla, va per un altre camí.
Dius:
1) “Si no s'ha fet res per fomentar l'esperit crític de la gent, si el que preval és la televisió, i amb ella Escenas de matrimonio, culebrots i futbol...”. Però això ha estat sempre així. Fa 2000 anys els emperadors romans fomentaven el “panem et circenses”. Per tenir un esperit crític, s’ha de fer un esforç (llegir, informar-se, contrastar opinions, etc., etc.) i això la majoria de la gent no està disposada a fer-ho. I qui ha de fomentar l’esperit crític? Si per una assignatura tan light com “Eduación para la ciudadanía”, els bisbes i la dreta, amb el seu exèrcit mediàtic, han sortit al carrer a “fotre tiros”...
2) “per a quan una manifestació com la d'ahir per a la defensa de l'Estatut?. Home, primer tindríem que demanar a tots els partir que formen el govern de la Generalitat que siguin els primer en defensar-lo. Com segurament ja has endevinat, m’estic referint a Esquerra que va demanar el vot negatiu en el referendum per la seva aprovació.
3) “El tots són iguals afavoreix una radicalització i un allunyament de la gent...”. Bé es el que a la dreta l’interessa que es pensi. Son els mateixos que diuen que la diferència de classes es una cosa del passat L’objectiu es que els obrers votin al mateix partit que l’amo del Banc de Santander. En un llibre que segurament coneixes titulat “Campo de esperanza”, un dels personatges diu: “ser un asno no es sinónimo de revolucionario, al contrario; tiene todos los números para acabar sirviendo a la derecha”
4) “Diria que és una responsabilitat dels polítics el denunciar les corrupcions que puguin saber”. Això estem a anys llum d’aconseguir-ho. Ahir mateix, en un miting del PP a València, el Mayor Oreja (el que ha defensat el franquisme i el que està orgullós del seu besavi, que va prohibir parlar euskera als seus fills), va dir: “Frente a la mentira y la calumnia, tiene que ganar la decencia de Paco, el más honorable de todos los españoles”. I el Rajoy: “Querido Paco: ¡yo creo en ti!. Com va dir aquell: manda huevos!!!. Els anglesos, que en això de la democràcia tenen una mica més de experiència, han fet tornar els calers a un quants i presentar la dimissió a uns altres. Aquí sortiran d’aquesta amb majoria absoluta!!!
Bé, Toni, es el que penso. Com he dit abans, m’agradaria ser optimista però la veritat es que no veig motius per a ser-ho. De totes maneres, també penso que és important que hagi persones com tu que encara creuen que “la cosa” es pot arreglar.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada