EL SALVAVIDES DE LA MEMÒRIA
Llegeixo amb complaença que el Memorial Democràtic ha anomenat un Consell Assessor (a la fotografia dels diaris, un munt de gent rodejant Saura), i que per a una millor gestió, està buscant un palau on allotjar-se.
Penso que, a vegades, lo de la memòria història funciona. Penso que molts dels que han sortit a la fotografia, no voldrien mai ser els de la que us adjunto, i per això, què res millor que formar part de l’elit, com ho feren les poques dotzenes d’intel•lectuals que tingueren lloc als busos que els portaren a França. Per què uns i no uns altres? Per què un escriptor i no un manyà o un fuster? Qui s’atorgà el dret diví de decidir sobre la vida (molts, no tots, s’hi jugaven la vida) d’uns i d’altres?
Si mai torna una ensulsiada com la del 39, que la memòria històrica faci que la Generalitat hagi preparat busos per a tothom.
Afortunadament, els amics de l’altra banda dels Pirineus, sense tant palau i tant consell, humilment i esforçada, van fent coses amb gran acollida per part del públic. Els que no càpiguen al bus, que comptin amb ells!
2 comentaris:
ai... em sembla que de "busos" n'hi hauria pels de sempre, llàstima que sigui certa la frase de que "tots sóm iguals, però uns més que d'altres"
Hola Toni,
Això del perquè uns sí i altres no, ha passat sempre i continuarà passant. No fa gaire he llegit un llibre intitulat “Villa Air-Bel” en el que s’explica que un grup de persones, dirigides per un tal Varian Fry, i finançades per un comitè de rescat creat a Estats Units per exiliats europeus, van venir a França l’any 41 amb unes llistes per intentar salvar a intel•lectuals i artistes que fugien dels nazis. I Déu ni do la feina que van fer. Però els que no estaven a les llistes perquè eren persones anònimes, que eren la immensa majoria dels que van anar a les seves oficines, es van quedar sense cap ajut. Resumint: el que té padrins ..
Per altra banda, dius que a França s’estan fent coses i tinc curiositat per saber més.
Salut. Toni
Publica un comentari a l'entrada