NO TOTHOM ESTÀ BOIG

Repassant els diaris d’avui, dia 3 de Febrer, trobo dos articles, complementaris, que recolzen el que deia l’altra dia sobre el conflicte a Gaza.
A l’AVUI (pàg. 12) article de jana Beris “Contra Hamàs, també veus àrabs”, amb una cita del diari àrab Al-Haiat: “hi ha els qui s’asseuen a les butaques entapissades a Damasc i Beirut, vanagloriant-se d’una victòria que no va ser tal, interferint els esforços per arribar a la calma” (canvieu Damasc o Beirut per New York o Washington i encaixa igual).
L’altre, a PUBLICO (pàg. 13) “Judios pacifistas europeos piden a España que no cambie la ley”, reproduint una carta al ministre Moratinos del president de l’European Jews for a Just Peace, Dror Freiler. I també us en poso una cita: “La justicia es de particular importància en estos momentos cuando la ONU y la Unión Europea están protestando contra los horrores a los que se somete a los civiles, en Palestina y Gaza”.
Qui està, doncs, al darrere?
Els radicals religiosos d’una i altra banda, curiosament coincidents (fins i tot es podria arribar a admetre en alguns casos que “inconscientment”) amb els interessos econòmics radicals (benefici a qualsevol preu). Els interessos dels qui, gràcies a haver pogut manipular el govern del país més poderós del món (per ara) han aconseguit arraconar la possible influència pacificadora d’ens supranacionals com la ONU.
Que això ho hagin aconseguit movent els fils de titelles sinistrament patètics com Bush, Cheney o Rumsfield, i no diguem d’aquell escolanet que tenien, anomenat Jose Mari, diu molt poc en favor del criteri del poble que els va votar.