CASTRACIÓ?
Ara que està de moda la castració qúímica, i també parlar del eximi Sr Millet...
No seria possible també una "castració econòmica"?. O sigui, que la societat es quedés tots els seus bens (dic tots, amagats o no), i que a partir d'ara hagués de viure amb el sou mig existent al país (que deu ser no més d'uns 30.000 euros bruts anuals), en un piset amb hipoteca,... en fi, cardat com la majoria dels que ell ha enganyat.
Amb tants amics com tenia, que segur que el seguiran convidant a menjar a casa seva i a prendre l'aperitiu als seus iots, no crec que es foti de gana. I si en patís, doncs tampoc estaria malament, la dieta és molt bona per al cos... i per l'ànima (?).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Home, que vols que et digui. Una persona que ha lluitat tant pel país, no es mereix acabar de mala manera. Total per quatre “duros”... Jo crec que es tindria que tenir en compte que una bona part dels diners, diguem-ne desviats, van a anar a parar a causes justes com les del PI (per cert, no entenc com Colom, un home de ideologia independentista, li va posar al seu partit el nom d’un numero) i altres que, el més probable, es que siguin tan nobles com aquesta. Algun dia, com ja ha passat amb altres pròcers catalans que van pagar amb presó, se li reconeixerà tot el que va fer per la causa.
Publica un comentari a l'entrada