"REHABILITACIÓ" de MAX AUB

Llegeixo la notícia de la "rehabilitació" de Max Aub, durant el Congrés del PSOE del present mes de juliol.

"Después de muerto Pascual, le llevan el orinal"!

Cal també dir que en el mateix congrés es van reincorporar a la militància del partit (a títol pòstum!) el Cap del Govern durant la Guerra Civil, Juan Negrín i unes dotzenes de diputats, ministres, etc...

No es pot dir que el partit socialista hagi estat massa diligent. Curiosament, ara que entra a la "baralla pel centre" (a veure qui és més de centre, el PP, CiU, el PSOE...!) es rehabilita a unes figures que, en el cas de Negrín, varen ser cessades de militància dues vegades, una els darrers dies de guerra, quan va ser traicionat pel coronel Casado, el que va impedir que molts combatents (especialment els que fugiren al port d'Alacant) poguessin salvar-se, i després, ja en plè exili, quan després que Indalecio Prieto es quedés (això si, per ajudar als qui li eren fidels a marxar a l'exili, amb la JARE) el tresor que arribà a Mèxic a bord del VITA, la força que aìxò li donà feu que molts socialistes reneguessin del seu antic president.

Per a quan homenatges a aquesta gent?

Per a quan homenatge al President Manuel Azaña? (a França en fan, per exemple a Montauban el proper octubre-novembre, a Espanya ningú hi pensa).

Us ofereixo una imatge de l'enterrament d'Azaña, el 1940, no creieu que un president de la nació (per molt perdedor que sigui), mereixia alguna cosa més?

Nota: Aquesta imatge surt a la meva novel·la CAMPO DE ESPERANZA, que es presentarà a Alforja el proper dia 23 d'agost.