Més d’un mes sense escriure. Ja em perdonareu!
Excuses: les festes i algun problema locomotor. No són suficients.
Per compensar-ho, dos escrits breus.


VIOLÈNCIA PER A LA LLIBERTAT?

Segons diu el bon amic Octavi Fullat, segons el meu parer amb tota la raó, l’educació és violència. Potser la cita no és prou exacta, però s’ha d’interpretar com que per tal de treure (educar ve d’educere, treure enfora el que es porta a dins) els millors valors, hàbits, etc.. dels nous incorporats a la societat, cal inhibir-ne d’altres, i aquest procés de contenció vol una certa dosi de força, de coacció, d’emmotllament.
Fins aquí tot correcte. Però davant teories que defensen la manca total de pressió, que plantegen una formació sota el lema “que no pateixi”, cal que sigui lliure, jo preguntaria: Com cal formar per a la llibertat?
Si els nens i nenes no són formats (i per tant “violentats”) en la llibertat, el que s’obtindrà (i en molts casos sembla ser aquest l’objectiu prioritari) serà persones sense capacitat per decidir per si mateixes, i per tant a mercè de qualsevol influx extern de campanyes (aquestes sí violentes en el sentit de forçar a anar pel camí anunciat) de consum, polítiques o de qualsevol aiatol·là de la conferència episcopal.. L’educació feta per aconseguir l’operari, el consumidor, el votant ideal, actuant per acte reflex davant els estímuls que tan sofisticadament se li inoculen.
Diu Victòria Kent (“Cuatro años en París”, pàg. 33. Ed. Gadir. 2007) “el enemigo, invisible, os hace prisioneros en vuestra libertad”.
La formació (és un dir) light, hiperprotectora, només porta a consumidors progressivament compulsius de: cuchis, mòbils, nintendos, motos, cuatres-per-cuatres i (en els més evolucionats) idees polítiques i/o religioses quan més demagògiques millor.
Aprofito per posar una segona cita de Victòria Kent (diputada durant la República i la Guerra Civil) “pretendemos conocer el mundo y desconocemos totalmente nuestra propia silueta moral; somos unos desconocidos frente a nosotros mismos” (pàg. 31). L’educació, amb una violència semblant a l’utilitzada en un part, ha de presentar-nos les diverses opcions morals, treure del nen i el jove els millors elements de la seva personalitat i fer-los-hi avinents. Només coneixent-se un mateix i els perfils de les opcions a l’abast, la tria (que marcarà l’evolució de la vida de cadascú) serà lliure i per tant aportarà més fermesa a l’individu.
La fotografia que he triat (Le Point, nº 1840-41. Desembre 2007), mostra la “violència” per assolir (fer assolir) més flexibilitat que revertirà en més glòria per a un país, la seva federació de gimnàstica i fins i tot benestar econòmic a una família, però no aportarà res (al contrari) a la llibertat de l’infant que la pateix. Ans al contrari, el farà presoner d’una habilitat imposada.